Molt Honorable President Companys

Molt Honorable President Companys,

Vagi per davant que qui signa aquestes lletres no és més que un aficionat en això que vostè va dignificar. Però tot i així, i sabent lo utòpic de la proposta, em veig en cor de redactar-li aquestes quatre ratlles. No per honra la seva memòria, doncs les lloances fetes en aquesta data són infinitament millors que les que hom pot escriure, però si per explicar-li el perquè l’enyoro.

Nat a només un quilòmetre d’allà on jo tinc la sort d’exercir, vostè va dignificar una professió-vocació que avui en dia toca els seus moments més baixos. Què hem de fer President? No vàrem tenir mai aquesta conversa, ja que varies generacions ens separen, però segur que em diria quelcom semblant a: Digues la veritat, sigues honest. No vulguis ser cap salvador, només fes-te mereixedor de la confiança de qui t’envolta gràcies a ser bona persona.

Si President, però el problema és que hi ha massa persones que han abusat de la confiança. Ara és molt complicat que ens tornin a fer confiança. “La grandesa de la democràcia és que cada quatre anys el poble té el poder.  I a diferència del que pensa molta gent, el poble al final no s’equivoca gairebé mai, si va a votar és clar”. Té raó President però a vegades costa molt tot això.

A més a més, els hereus de qui el van afusellar que continuen fent com si res hagués passat... “Com dieu ara, ni un pas enrere. Heu de perseverar en aquella idea que els Presidents republicans vam defensar. Per Catalunya no hi ha cap altre futur. Encara que costi. Som molts que empenyem des de tot arreu”.

“Però, sobretot, no heu de permetre que la construcció nacional acabi amb la societat igualitaria per la que lluitàrem aleshores. Perquè la República Catalana del segle XXI l’heu de construir des de les persones. L’11 de setembre va ser una lliçó del que ha de ser la vostra Catalunya”.

President, una última pregunta, avui que el recorda tothom. Què faria vostè avui? “Seria un dilluns d’una època històrica. En que les paraules ja han derrotat les armes i on una Catalunya lliure, rica i plena, només depèn de la voluntat del poble català. Els joves sou el futur i com a tal, heu d’agafar responsabilitats. El futur és vostre”.

Aquesta conversa no ha tingut mai lloc, ja m’agradaria. Ni tan sols se si el Molt Honorable President Lluís Companys i Jover m’hagués contestat aquestes paraules. Per això espero no ofendre a ningú.

Però, avui, al seu Tarròs natal, he imaginat el que seria prendre un cafè amb ell per parlar de la seva, la nostra estimada Catalunya. Les bales ens el van prendre quan encara li quedava molt per fer pel país.

Ni un pas enrere pel PRESIDENT de la Generalitat de Catalunya, el de tots, el que ens van prendre el valent que tots voldríem avui... Lluís Companys i Jover.