La lluitadora invisible

Era un dia qualsevol, emmarcat entre els mesos de gener a desembre, i en que el Sol havia sortit de l'est per amagar-se a ponent, d'un any posterior a l'escriptura.

I en aquest dia qualsevol, em va arribar els cants d'una història que valia la pena recordar. I es que vaig conèixer la història d'una PERSONA, així en majúscules i sense preàmbuls.

La noia de la qui parla la història, era la d'una lluitadora invisible. I no perquè ella no volgués fer sentir la seva veu, si no perquè la societat masclista que l'envoltava, pretenia ofegar els seus crits sota tòpics, les seves reivindicacions sota tradicions de naftalina i en definitiva, la pervivènça d'un statu quo que no li permetria mai aixecar la veu.

Però ella, la lluitadora invisible, va fer gala d'una cosa que aquests mal dits puristes, no estaven acostumats. Va utilitzar la intel·ligència per lluitar. Però no la més purament acadèmica, si no la de carrer, la que et dóna la vida cada dia.

Exemples de la seva lluita, en trobarem mil. Brandan una pancarta o un megafon a crit reivindicatiu, o fent pedagogia amb cada una de les seves frases, la seva lluita es va fer sentir. Per sort, no estava sola. Però sí que foren les seves accions les que provocaren el ressò i moltes persones (com jo) escoltéssim aquest eco.

Fins i tot, va haver d'explicar que el múscul més sensual d'una persona és el seu cervell. La sapiosexualitat que se'n diu, i ella d'això també en va sobrada, malgrat caducs joves ancians no siguin capaços de veure més enllà. I sí, la defensa de les idees i les causes justes també és sexy.

Avui, lluitadora invisible, et dedico aquestes quatre paraules per, en la modèstia d'aquesta pàgina, et sentis més recolzada.

Perquè, les PERSONES, que sou poques, tenim l'obligació de cuidar-vos.