L'efecte papallona

Segur que tots hem escoltat alguna vegada la vella llegenda que ens conta que, l'aleteig d'una papallon a Tòkio pot acabar desembocant en un huracà a Nova York. O en la seva vessant econòmica que diu una cosa similar a "quan Estats Units estornuda, Europa es refreda". I és cert, ambdós són vertaderament certs.

I és això el que us vull explicar. Les petites decisions de cada dia, poden acabar suposant grans canvis no només per nosaltres si no per tot el nostre món. Rebre un missatge per fer una copa i dir sí, pot acabar provocant una concatenació d'esdeveniments que, i ja parlant des d'un punt de vista completament subjectiu i sense gens ni mica d'objectivitat, t'acabin millorant la vida.

Em permeto dir què cal ser valent a l'hora de prendre decisions. Deia Dan Brown a Inferno, que no hi ha pitjor pecat que no fer res quan la situació es complica. I hi estic completament d'acord. Sóc defensor de decidir, no del dret perquè el tenim desde que naixem, si no de ser valent i prendre decisions.

Equivocar-se és el millor dels aprenentatges perquè permet precisament això, aprendre. No fer res no ensenya, amagar el cap sota l'ala no et fa evolucionar. Tirar endavant sí, però arriba un moment en que se t'acaba el camí i no val allò d'esperar que et vinguin a treure les castanyes del foc.

I tot ve d'un moment, un instant, en que dir SÍ, i un altre cop SÍ, va suposar un canvi de dimensions indescriptibles. Un canvi humà, un gir just i benigne. I en definitiva, el pes d'una decisió que avui no canviaria per res del món. I torno a repetir SÍ i un altre cop SÍ.