Fins després, iaia

Debien ser les set del matí, quan has decidit que la teva estança en aquest món s'havia acabat. I torno a dir que ho has decidit tú, perquè has esperat que els teus cinc fills estiguessin al teu costat per dir-los l'últim adéu. Tu i jo ens havíem acomiadat unes hores abans, amb un petó i un fins després, perquè si hi havia una cosa que tenies sagrada que era dir sempre adéu i fer un petó. Jo no paro de trobar-te a faltar perquè el després s'ha convertit amb sempre. Tot i que jo, dins meu, sabia que aquella última mirada directa als ulls abans de marxar seria la última, no m'ho volia creure. Aquest matí, semblava que estiguessis dormint esperant que et despertéssim per anar a esmorzar.

Podria intentar explicar mil anècdotes de les que ens han passat, però prefereixo parlar de tu, iaia. Perquè fins i tot, aquests últims dies, ens has donat una lliçó de vida a tots els que hem estat allí. Has aguantat una setmana quan amb el que et va passar pot ser un altre no hagués passat una nit, i diumenge al matí quan et van dir que era qüestió d'hores, vas demostrar que tenies força per més, per veure començar una nova setmana. Encara recordo el somriure què em vas dedicar quan et vaig dir a cau d'orella "va iaia, que hem de fer quedar malament a aquests metges!". Perquè tu erets així, exigent perquè donaves el màxim i a la vegada ho feies tot per nosaltres... Només et puc donar les gràcies per tot el que ens has donat.

Teníem una relació especial, suposo que el fet de néixer els dos el mateix dia és una cosa que et marca de per vida. Cada cop que ara penso en el 20 d'agost, no sé que faré sense que tu siguis aquí amb mi...sempre ens hem felicitat mutuament i jo ho vull continuar fent! 

Te n'has anat sense queixar-te, somrient i parlant. Has estat amb nosaltres fins al final, ens reconeixies i ens parlaves a tots, per més que les forces que se te n'anaven t'ennuvolessin la vista. Dissabte, abans d'entrar en crisis, encara cantaves a l'habitació de l'hospital! I ahir, superada la crisis, tu i jo ja fèiem plans per anar a fer una mariscada i celebrar la recuperació. Tu sabies que no hi aniríem però tot i això ens has alimentat les esperances fins al final. Perqué ha fet falta que t'ataquessin per cinc llocs diferents perquè decidissis que havia arribat el moment i deixar apagar l'espelma de la vida. Hi te n'has anat a les 7 del matí, l'hora que sempre t'agradava sortir a comprar.

Segur que, estiguis on estiguis, podràs llegir això i el iaio Pau t'estarà esperant per fer-te el trajecte molt més fàcil i agradable. 

Iaia, ets impossible d'oblidar i és impossible deixar-te de recordar.

T'estimo!!!